Qui perd els orígens perd la identitat, cantava el Raimon a les acaballes del franquisme… I sí, molt sovint és molt útil saber d’on venim per saber qui som i a on anem.

Sembla que els triomfadors germans Roca (Joan, Josep i Jordi)  això ho tenen ben clar i ni les tres estrelles Michelín que ja té el seu Celler de Can Roca ni el fet d’haver estat considerat el millor restaurant del món els anys 2013 i 2015 pels The World’s 50 Best Restaurant, considerats els Oscar de la gastronomia, els fa perdre ni el cap ni els orígens.

Perquè els germans Roca saben bé on va començar tot: al restaurant Can Roca dels seus pares, a tan sols tres minuts d’on ara hi ha l’arxipremiat i prestigiós Celler de Can Roca.

Ahir, dia en què es feia públic quin és el millor restaurant del món d’aquest any 2017 (el premi se’l va endur el novaiorquès Eleven Madison Park i el Celler va quedar en tercera posició) nosaltres estàvem dinant al restaurant dels pares.

Entrem enmig d’una gran expectació (un dels germans, en Josep, el sommelier, estava seguint el desenllaç dels premis des d’aquí mentre que els altres dos, el Joan i el Jordi, els seguien en directe a Austràlia ) i de seguida ens porten el menú. No us penseu que és un menú degustació, no, és un menú d’11 euros format per plats tradicionals catalans.

I és que la senzillesa és el que probablement més sobta d’aquest menú.

Una amanida com a entrant:

De primer, no hi ha secret. A triar entre ensaladilla, estofat de patates, mongetes estofades i faves a la catalana. Nosaltres triem les faves a la catalana i l’estofat. Quin plaer notar com arriben a ser de saborosos plats aparentement tan senzills…

I de segon, rap a la marinera, llom a la planxa, vedella amb bolets o conill rostit. Provem el llom i la vedella amb bolets. Tot 100% casolà.

Per postres, flam, gelat, grana de capellà, iogurt natural, profiteroles o fruita natural.

Sortim del restaurant amb molt bon gust de boca. El restaurant de menús situat a un barri humil de Girona és ara el lloc on dinen cada dia, de 12 a 12,30,  no només els tres germans Roca sinó també tot el personal de cuina del Celler de Can Roca.  I el més important és que no ha canviat res. Tot segueix igual. Una bona paràbola al voltant de la humilitat. I és que darrere els sofisticats i complexes plats del germans Roca, com de vegades ha dit la seva mare, hi ha un cert record als plats casolans dels pares. El Joan, el cuiner, ha parlat en diverses entrevistes sobre les faves estofades, els peus de porc o les costelles de xai a la brasa que l’àvia els tallava amb tisores perquè anessin menjant-les a poc a poc…  I el Jordi, el pastisser, va incloure a la carta del Celler un gelat de poma al forn inspirat en unes postres que feia la mare.

I no, els Roca no han perdut la identitat.

Saben d’on vénen i a on van. I si ens permeteu la cita al Gerard Piqué, deixeu-nos dir: “Can Roca, contigo empezó todo”.