Diuen que la família no es tria, s’accepta. I sota aquesta premissa, dos il·lustres de l’escena i la televisió catalana, Pep Anton Gómez i Jordi Sànchez, han creat una divertida comèdia familiar que està provocant més d’una rialla a l’avinguda del Paral·lel (Teatre Condal). És Avui no sopem.

L’obra posa en escena una tarda (més o menys) normal a casa d’una família (més o menys) normal de Barcelona.  Al patriarca de la família li ha caigut al cap una teula de la casa que tenen al poble i torna a casa amb la seva dona. Malgrat el trau que té al cap, el patriarca (Jordi Banacolocha) segueix somiant a vendre el pis a Barcelona, fer obres al mas del poble i anar-se’n a viure. La seva dona (Maife Gil), que vol i dol, no es veu amb cor de dir-li al seu fill que no li podrà fer més de cangur perquè se’n va al poble. Tampoc vol dir-li a la seva filla, que ronda els 40 anys, que s’hauria d’independitzar perquè el “txollo” patern s’ha d’anar acabant.

Mentre el matrimoni discuteix al voltant d’això, surt la filla-paràsit (Mercè Martínez) de l’habitació i arriba el fill (David Bagès) amb la seva dona, un personatge neuròtic i un punt exagerat que desagrada la família (Susanna Garachana).  Els embolics estan servits. I les rialles, subratllades per l’histrionisme de la jove, l’acomodament de la filla i la sornegueria del pare, també. Poca cosa poc fer davant d’això la conciliadora mare que protagonitza una poc esperada explosió final certament alliberadora.

Avui no sopem no és una gran obra però sí és una bona obra. Principalment perquè és un bon retrat còmic de la quotidianitat: Fills egoistes, madrastres que ni saben ni volen fer de mares, mares que no saben dir que no, pares que creuen que ja s’han sacrificat prou, parelles que no encaixen dins de la família política…  Un trencaclosques amb què resulta fàcil sentir-se identificat i que dóna per més d’un debat posterior.

Com a crítica, un detall que fa temps em preocupa. És necessari farcir els diàlegs de mots malsonants per fer riure el personal? L’obra és menys divertida si li traiem uns quants “collons”, “hòsties” i “putes”?   Alguns diran que el teatre (l’art) és una recreació de la realitat, però a mi m’agradaria pensar que aquesta no és la realitat més habitual de la família mitja catalana.  Que és possible embastar dues frases seguides sense posar-hi un “collons” al mig. Intenteu-ho, guionistes. Possible és.

Avui no sopem es pot veure al Teatre Condal fins al 30 d’octubre de 2016. Si podeu anar-hi, no ho dubteu.  Les entrades al Condal costaven 28 euros en divendres però nosaltres les vam treure a Atrápalo per 22 euros.

A més, ben a prop del Condal teniu una de les zones més de moda per fer unes tapes “d’autor”, que ja sabeu que les de tota la vida estan una mica passades de moda. Si en altres ocasions hem optat per Els Sortidors del Parlament o pel Passatge Tainos, aquest cop ens vam deixar caure pel Bar Calders, però això ja us ho explicarem en un altre post.

Estem a Facebook. Ens segueixes?