Sortim de treballar amb ganes de seguir descobrint aquest barri gairebé desconegut per nosaltres que és Horta. A l’arribada, aparquem al passeig de Maragall, bastant a prop de la plaça Eivissa i ens dirigim cap allà, cap al centre neuràlgic d’Horta. Terrasses, castellers, nens jugant. Definitivament, Horta té molt bona pinta. Té el més important que pot tenir un barri: vida.

Una perruqueria del carrer Fulton, de nom Glamourana, ens saluda amb aquest missatge: “La bellesa comença amb la decisió de ser una mateixa”.  Somrient, seguim camí cap a la plaça Eivissa. El bar Quimet és el nostre destí.

És potser el bar més famós del barri i un dels més antics, del 1927.  Potser encara algú el recorda com el “bar del lloro”, en record del Juanito, un lloro vingut del Brasil que parlava, xiulava i cantava i donava més d’un mal de cap als tramvies ja que imitava el xiulet del revisor i confonia el conductor.

El Quimet promet que fa les millors xapates de Barcelona (en tenen 37 tipus perquè es pugui triar), i hem decidit provar-ne alguna per berenar. O per fer un afterwork, que ve a ser el mateix però sona molt més modern. Ens diuen que els best-sellers de la casa són la xapata de truita d’alls tendres, la de truita de calçots i la de botifarra de Solsona, ou i pebrot, però nosaltres anem més enllà i fem un “complet”: Xapata de botifarra de Solsona, ou ferrat, pebrot, llom i bacon.

La bomba calòrica s’ho mereix. Boníssima i digna d’un bar amb encant que et fa sentir còmode,  a gust, com en un lloc que ja coneixies. Perquè al Quimet s’hi respira bon ambient, companyonia, aquest ambient de poble que la majoria de barris de la capital s’han deixat perdre.

Acompanyem les xapates amb unes delicioses croquetes de cabrales amb ceba caramel·litzada i unes banderilles d’anxoves i de seitons i sortim buscant data per seguir coneixent bars i restaurants d’Horta. Ens agrada quest barri, tan lluny i alhora tan a prop, i volem conèixer aviat els esmorzars amb forquilla de la Bodega Massana i les brases de La Masia d’Horta.